Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
L'article necessita algunes millores de redacció. |
| |||||||||||||||||||||||
Tipus de missió | observatori espacial | ||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Operador | NASA Departament d'Energia dels Estats Units | ||||||||||||||||||||||
NSSDCA ID | 2008-029A | ||||||||||||||||||||||
Núm. SATCAT | 33053 | ||||||||||||||||||||||
Propietats de la nau | |||||||||||||||||||||||
Fabricant | General Dynamics | ||||||||||||||||||||||
Massa | enlairament: | ||||||||||||||||||||||
Potència | 1.500 W | ||||||||||||||||||||||
Inici de la missió | |||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||
Vehicle de llançament | Delta II | ||||||||||||||||||||||
Contractista | United Launch Alliance | ||||||||||||||||||||||
Activitat orbital
| |||||||||||||||||||||||
Instruments
| |||||||||||||||||||||||
El Fermi Gamma-ray Space Telescope (FGST), anteriormen anomenat GLAST (Gamma-ray Large Area Space Telescope) és un telescopi en òrbita terrestre de 550 km d'alçada. Va ser llançat pel coet Delta 7920-H l'11 de juny de 2008. Aquest observatori de la banda més energètica de l'espectre electromagnètic, els raigs gamma, tindria la precisió necessària per comprovar els càlculs dels estudiosos de la gravetat quàntica de bucles. El "Gamma-ray Large Area Telescope" (GLAST) és una missió de la NASA amb data de llançament al juny de 2008. GLAST explorarà el rang d'energies des de ~30 MeV a ~100 GeV amb un 10% de resolució. Rodolfo Gambini, de la Universidad de la República (Uruguai), Jorge Pullin, de la Universitat estatal de Louisiana i d'altres. Segons aquests càlculs els fotons de diferent energies podrien viatjar a diferent velocitat.
Aquesta verificació només es pot fer amb els raigs gamma, calen fotons d'energies molt elevades perquè la magnitud d'aquests efectes és proporcional al quocient entre la longitud de Planck i la longitud d'ona.
La primera detecció en ferm de raigs gamma celestials va obtenir-se amb el satèl·lit Orbiting Solar Observatory (OSO-3, la darrera transmissió del qual va tenir lloc el 10 de novembre de 1969), quan es va descobrir que el pla de la galàxia era una font de fotons amb energies E>70 MeV. Estudis amb una major resolució angular van ser duts a terme pel satèl·lit SAS-2, llançat el 1972, que va revelar una font de raigs gamma al púlsar Vela, i confirmà l'emissió d'alta energia provinent de la nebulosa del cranc, Crab. Finalment, la llarga vida del satèl·lit de l'ESA COS-B (1975-1982) produí un notable avenç: per primera vegada es detectaren un nombre significatiu de fonts que no podien identificar-se amb objectes coneguts a altres freqüències. El difícil problema d'entendre allò que origina les fonts de raigs gamma, i particularment aquelles que romanen encara sense identificar, és a dir, sense una contrapartida coneguda a una altra freqüència, es perllongaria i empitjoraria des de llavors.
El successor de COS-B fou el satèl·lit Compton de raigs gamma, el qual contenia una sèrie d'instruments per detectar fotons amb energies en el rang de les desenes de keV a GeV. Un significatiu esforç europeu emmarcà també aquest satèl·lit. La figura superior mostra el darrer mapa obtingut amb EGRET (Energetic gamma-ray Telescope), incloent-hi les fonts contingudes en el seu tercer i últim catàleg. El tercer catàleg EGRET conté 271 deteccions d'elevada significació, incloent 5 púlsars, 1 erupció solar, ~70 blazars, 1 ràdiogalaxia (Cen A), 1 galàxia normal (LMC), i ~200 fonts no identificades (2/3 de totes les deteccions!), assenyalades amb punts verds.